El Gran incendi forestal de la Torre de l'Espanyol: anàlisi a partir de sistemes d'informació geogràfica i teledetecció [Fitxer informàtic]
/ Pol Fernández Rodríguez ; [dirigit per: Damià Vericat Querol, Manel Llena Hernando]
Fernández Rodríguez, Pol2020
Dirigida per: Vericat Querol, Damià; Llena Hernando, Manel. Universitat de Lleida, Facultat de Lletres, 2020
1 recurs electrònic
Treball final de grau.
El foc és un element natural de l'ecosistema, i té la capacitat de regenerar boscos i vegetació gràcies a la seva aportació per fer rebrotar i germinar la vegetació després del seu pas. No obstant això, actualment ja no es tracta d'un factor natural que modela el paisatge, sinó que s'ha convertit en una forta amenaça pels éssers vius i l'ecosistema que ens envolta, ja que aproximadament un 96 [per cent] dels incendis causats a Catalunya i a Espanya, estan associats a causes antròpiques, ja sigui intencionadament o per negligències. En aquest treball s'analitza un Gran Incendi Forestal (GIF) ocasionat a les Terres de l'Ebre, al nord de la població de la Torre de l'Espanyol. Va ser l'incendi més gran de Catalunya el 2019, en quant a abast i afectacions. Va tenir gran una repercussió als mitjans de comunicació de tota Espanya, ja que es seguia la seva evolució dia rere dia durant aproximadament onze dies que és el període que va estar en activitat fins que es va donar per extingit el dia 5 de juliol. L'objectiu principal d'aquest treball és el d'analitzar l'evolució, severitat i afectació d'aquest GIF a partir de l'anàlisi d'imatges multiespectrals de diferents períodes temporals. El treball també analitza la recuperació de la superfícies cremada 9 mesos després de l'extinció de l'incendi. La cartografia de les zones cremades indica que un total de 6500 ha van ser devastades pel foc. La majoria d'aquesta superfície (99 per cent) es va cremar durant el període de propagació de l'incendi (del 26/06/2019 fins 05/07/2019). La severitat de l'incendi es considera moderadament alta. L'incendi no va afectar de la mateixa manera a tots els usos del sòl, la tipologia d'ús de sòl més afectada va ser la vegetació escleròfil. Les superfícies agrícoles i de conreus van ser un element favorable per a l'extinció de l'incendi, mentre que l'orografia, el vent i el combustible van determinar la velocitat de propagació i la severitat. En quan al regeneració, s'han comptabilitzat un total de 876 hectàrees regenerades en el perímetre de l'incendi, sent les superfícies agrícoles i de cultius les que s'han regenerat més ràpidament. El treball mostra com la combinació de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció són eines de gran ajuda per al diagnosis, planificació i suport d'actuacions post-incendi.
